Març
Un mes de lectures magnífiques, tot el que he llegit m’ha agradat moltíssim. Gaudint tranquil·lament i prenent notes de diferents punts, per exemple: “La felicitat no la podem tenir mai. Només la podem desitjar.” Les tres germanes, Anton P. Txèkhov (Proa). Jo em considero una persona feliç, no estic d’acord amb aquesta afirmació, però si subscric tota la tirallonga anterior a la frase.
· QualityLande, Marc-Uwe Kling (Periscopi) →
Una meravella, una història divertidíssima que fa terror, no estem tan lluny de
tenir aquest futur i aquesta és la part que fa un xic de por, però tractada amb
un punt d’humor que converteix la història en una disbauxa extraordinària. A
més està farcida de referències a altres llibres, per exemple: pàg. 96“«Comprar
coses noves està molt bé. Reparar-les és el pitjor que pots fer».” A Un món
feliç, Aldous Huxley (labutxaca) pàg.50“ ̶ Llançar val més que sargir. Com
més sargits, més empobrits, com més sargits, més...”.
· Ànima de tramuntana, Núria Esponellà
(Columna) → Dues històries en una. Algun moment de les aproximadament
cinc-centes pàgines he tingut la sensació que m’estava explicant coses que ja
sabia (Tinc debilitat per la història antiga, sobretot la cultura ibèrica). Però
l’eix vertebrador de la novel·la és la lluita de supervivència, la lluita per
tirar endavant, i està perfectament aconseguit. És una meravella. Un gran
llibre, un Premi Prudenci Bertrana merescut. Està ple de frases magnífiques,
però al club de lectura una lectora en va remarcar una que crec que és un molt
bon resum de la novel·la. Pàg. 479“«Dones i homes compartim la força dels
ancestres. La història ha passat, generació rere generació, fins a arribar a
mi. Prenc el relleu amb honor i vull viure plenament.»
· La filla de Lilith, Glòria Sabaté (edicionesB)
→ Una novel·la històrica amb una ambientació extraordinària. Amb un paràgraf té
la capacitat de transportar-te a la Barcelona del s.XIV. Podríem definir la
història com una novel·la negra on no només necessitem la ciència per resoldre
els crims.
· La plaga blanca, Ada Klein
Fortuny (l’altra editorial) → Una no novel·la que es llegeix com una novel·la, tranquil·lament.
Et parla de diferents escriptors de finals del s. XIX, principi del s. XX on el
nexe d’unió és tenir tuberculosi, però és molt agradable de llegir.
· Família, Sergi Xirinacs (Arola editors) →
Un text amb un ritme trepidant, on per fer-nos agafar aire té dos moments de
tendresa màxima. Una meravella, amb ganes de veure la posada en escena (el mes
de juny a Tarragona).
· Decameró, diversos (Arola editors) → Deu
textos per reflexionar sobre la pandèmia, n’hi ha d’extraordinaris. La posada
en escena també l’he pogut veure gràcies al TNCDigital, no és el mateix que
anar al teatre, però per sortir del pas no està malament.
· Les tres germanes, Anton P. Txèkhov
(Proa) → Un drama potent, que llegir-lo després de La plaga blanca em fa
veure l’escriptor amb uns altres ulls. La versió que es pot veure al Lliure digital
és una versió modernitzada força ben adaptada. A la pàg. 75 Verxinin ens diu: “Aquests
dies he estat llegint el diari d’un ministre francès, un diari escrit a la
presó. El ministre havia estat condemnat per l’afer de Panamà. Amb quina
alegria, amb quina exaltació parla dels ocells que veu des de la finestra de la
presó. Ell, que ni tan sols s’adonava que hi hagués ocells quan era ministre.
Ara, que torna a estar en llibertat, segur que és com abans: ja no se n’adona,
dels ocells. Igual us passarà a vosaltres: no fareu cap cas de Moscou, quan hi
visqueu. La felicitat no la podem tenir mai. Només la podem desitjar.”
