Lectures 2020
Un any de bogeria, la creació dels clubs de lectura
virtuals m’han portat al llindar de perdre la xaveta. Són una meravella, però
m’apunto sense mesura i després vaig com un boig per acabar totes les lectures
i aquest és el resultat d’aquest any, una llista quilomètrica. Hi ha força
relectures, i veig que són més interessants del que mai havia pensat, suposo
que jo tinc una altra perspectiva del món i a més han sigut lectures guiades,
pel que la lectura millora.
Com a novetat de l’any he descobert l’eBiblio, no disposo
d’eBook pel que no l’havia mirat mai, i he descobert que hi ha audiollibres. No
estic acostumada d’escoltar un llibre pel qual necessito la versió en paper i
anar seguint, suposo que com tot és pràctica. He llegit així La sonrisa
etrusca i Don Quijote de la Mancha.
Gener
· Tres
hiverns a Londres, Fúlvia Nicolàs (Rosa dels vents) → Molt
previsible, però molt ben escrita, una novel·la que flueix, tot i que no m'ha
agradat.
· Una
gossa en un descampat, Clàudia Cedó (Biblioteca Beckett) → Tan
dura i real com la posada en escena, amb l’avantatge que pots anar al teu
ritme, pares, reflexiones, continues,…
· Qui
tem la mort, Nnedi Okorafor (Raig Verd) → M’encanten les
distopies. Segurament sobre un 25% del llibre, però genial.
· Em
diuen fletxa, Joan Carles Ventura (crims.cat) →
Entretinguda
· La
dona que somiava Mariatxis, Assumpta Mercader (Voliana) → un
recull de relats divertidíssims, no et deixen indiferent i parlen de tot. Una
lectura més que recomanable.
· Els
crims de la taula periòdica, Xavier Duran i Jordi de Manuel
(jollibre) → una lectura juvenil, però molt entretinguda.
· Germà,
David Chariandy (l’altra editorial) → No m’ha fet el pes. No he connectat amb
el protagonista.
· El
monstre de la memoria, Yishai Sarid (club editor) → Bestial.
Febrer
· Els
dits dels arbres, Anna Maria Villalonga (Bromera) → Un bon
llibre que llegeixes d’una tirada, i els personatges t’acompanyen durant dies i
això m’agrada.
· Fugir
era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine (El Club editor) → Una
prosa magnífica, sobretot els primers dos paràgrafs del llibre, el contingut no
m’ha agradat gaire.
· El
club dels sibarites, Junichirô Tanizaki (El cercle de Viena) → No
es El tallador de canyes, però es llegeix molt bé. És una molt bona història.
· Les
nostres riqueses, Kaouther Adimi (Periscopi) → No m’ha fet el
pes.
· A
Bàrcino, Maria Carme Roca, (Columna) → Una molt bona continuació
de Barcino, personalment trobo que sobren descripcions sobre la vida i
costums romans, haurien de formar part de la cultura general.
· Testament
a Praga, Teresa i Tomàs Pàmies (edicions62) → Genial. Al
principi del llibre les dues veus són diferents, estan perfectament
diferenciades, al final ja no, la veu de la Teresa és una “continuació” de la
d’en Tomàs. Magnífic.
· Justícia,
Guillem Clua (Arola editors) → Un text interessant amb una posada en escena
magnífica.
· Nosaltres
en la nit, Kent Haruf (Angles editorial) → MAGNÍFIC.
· Terra
somnàmbula, Mia Couto (Periscopi) → Aquest escriptor m’agrada i em
desagrada a la vegada, ja em va passar amb La confessió de la lleona.
Març
· Mirada prohibida, Nina Bouraoui
(Les Hores) → Una bestialitat, quina vida més trista, més injusta, més cruel.
Un llibre duríssim amb una prosa magnífica de la qual he gaudit poc, la
brutalitat del text no m’ha permès admirar-la.
· La sonrisa etrusca, José Luís
Sampedro (Alfaguara) → GENIAL. He llegit el text amb llibre convencional, però
a més l’he escoltat amb àudio llibre, una gran experiència.
· Una boda a Lió, Stefan Zweig (Quaderns
Crema) → Quatre relats boníssims com no podia ser d’una altra manera.
· L’huracà, Carme Montoriol (Arola editors)
→ Per culpa de la pandèmia no vam poder anar a veure la posada en escena al
TNC, però el text és molt interessant.
· L’habitació grisa, Mònica Batet
(Empúries) → M’ha agradat força, però no és el que més m’ha agradat d’aquesta
escriptora.
· Les tristes recances, Miriam Toews
(Les Hores) → Molt dur, m’ha fet reflexionar molt sobre el dret a morir.
· Sonka, Ignacy Karpowicz (Raig Verd) →
Sensacional, ràpid de llegir, molt ben editat, espais blancs per pair abans de
continuar. Molt bo.
· Ignot, Manuel Baixauli (Periscopi) →
Molta reflexió sobre la vida i principalment la vida de la cultura. Una gran
novel·la.
· Andrea pixelada, Cristina
Clemente (Sala Beckett) → La cultura a les xarxes, el poder dels “influencers”
una manera diferent però amb el mateix rerefons d’Ignot. Curiosa coincidència.
· Teoria del gall, Margarida
Aritzeta (Llibres del Delicte) → Un cas més de la Inspectora Mina Fuster. Molt
bo.
· Gent normal, Sally Rooney (Periscopi) →
Una història senzilla, que flueix sola i t'atrapa, necessites saber més coses
dels protagonistes.
Abril
· Elles
parlen, Miriam Toews (Les Hores) → Un llibre que et posa de mal
humor i t’indignes amb la humanitat i l’abús de poder.
· Viatges
de Gulliver, Jonathan Swift (Adesiara) → MAGNÍFIC, una
meravella, una crítica de la societat europea extraordinària.
· Mai
més,
Susana Hernández (crims.cat) → Una molt bona història on els personatges estàn
molt treballats, no són els estigmatitzats de moltes novel·les.
· A
l’horitzó, Hernán Díaz (Periscopi) → Llàstima de l’última frase
que no m’ha agradat, encara que pensant fredament era l’opció més real pel
protagonista, no sempre passa el que ens agrada. És una història de superació,
d’amor, d’aventures... de tot.
· De
profundis, Oscar Wilde (edicions de la els geminada) → Diferent de
tot el que havia llegit d’en Wilde. M’ha indignat tant que he estat de mal
humor uns quants dies.
· Les
granotes, Aristòfanes (Adesiara) → Una gran comèdia. Una estona
entretinguda on veig la meva ignorància pel món clàssic. Sort que aquesta
editorial farceix el llibre de notes, llàstima que estiguin al darrere i no a
la mateixa pàgina que m’agilitzarien la consulta.
· Blues,
Sergi Pompermayer (Biblioteca Beckett) → Una comèdia que et fa reflexionar
sobre la societat actual, he rigut molt i després he pensat força.
· Cap
de nosaltres tornarà, Charlotte Delbo (Club editor) → Un llibre
que s’ha de llegir.
Maig
· Només
una vegada, Marta Buchaca (Arola editors) → Molt bona, una història
actual amb un final interessant, crec que contradictori però curiós, un gir de
guió inesperat.
· Canteu,
esperits, canteu, Jesmyn Ward (Periscopi) → Una història molt
dura, d’aquelles que s’enganxen a la pell.
· La
barrera, Jordi de Manuel (crims.cat) → Una novel·la negra, de
les que es llegeixen en un dia i això m’agrada molt. Sense palla, directa al
gra.
· Feliçment,
jo sóc una dona, Maria Aurèlia Capmany (edicions62) → Una
relectura deliciosa, m’ha servit per veure mil detallets que no havia vist.
Sensacional.
· La
veïna del costat, Yewande Omotoso (LesHores) → D’una tendresa
meravellosa, una lectura plaent i deliciosa. Una gran història.
· Tortugues,
la desacceleració de les partícules, Clàudia Cedó (comanegra) →
Un gran text, no tinc la capacitat d’imaginar la posada en escena, però la idea
i el desenvolupament m’han semblat genials.
· Aloma,
Mercè Rodoreda (edicions62) → Una gran relectura.
· Les
veus interiors, Eduardo De Filippo (arola editors) → Densa,
dura, apassionant. Un molt bon text, he necessitat llegir-la més d’una vegada.
· Tothom
et recordarà, Andreu Martín (crims.cat) → Una molt bona
novel·la negra.
· Freshwater,
Virginia Woolf (arola editors) → Un gran text, llàstima que al TNC representés
Mrs Dalloway i no Freshwater, crec que hauria sigut molt millor.
Juny
· Monasterio,
Eduardo Halfón (Libros del Asteroide) → No m’ha convençut el fil argumental del
llibre.
· Un
mag de terramar, Ursula K. Le Guin (Raig Verd) → Un xic més
infantil del que m’esperava però m’ha encantat veure l’evolució dels mags de
Tolkien a Rowling de vara a vareta.
· Podemos
fabricarte, Philip K. Dick (Minotauro) → No ho he aconseguit, no
m’ha atrapat la història ni els personatges, no he pogut.
· Los
crímines de Oxford, Guillermo Martínez (Planeta) → Llibre
llegit pel club de lectura virtual de literatura i matemàtiques. Com a
matemàtiques ha estat bé, sobretot pel coordinador que ens anava explicant els
diferents teoremes, paradoxes i d’altres temes matemàtics. Literàriament no
m’ha fet el pes, encara que l’argument o la idea original és interessant.
(Nota: al desembre rellegint El nom de la rosa veure més ben exposada la
mateixa idea).
· Un
món feliç, Aldous Huxley (edicions62) → Una meravella que no havia
llegit, on hi ha frases tan consumistes com “I no hi ha qui consumeixi gaire si
s’asseu a llegir llibres.”, “Al seu rostre pàl·lid, embotornat, hi havia una
expressió d’imbècil felicitat.” o “Però aquest és el preu que ens cal pagar per
l’estabilitat. Hem hagut d’escollir entre la felicitat i allò que la gent en
deia Art amb majúscula. Hem sacrificat l’Art amb majúscula. I l’hem substituït
pels films sensibles i l’argue de perfums.”
· Alícia
al país de les meravelles, Lewis Carroll (edicions62) → Una
relectura molt agradable d’un dels clàssics universals.
· Atrapa
la llebre, Lana Bastasic (Periscopi) → Molt bo, encara que havia
llegit unes crítiques tan bones que m’esperava una meravella.
· Los
crímenes de Alicia, Guillermo Martínez (Planeta) → Impossible
de llegir, avorrida com una mala cosa, ni la part matemàtica el salva.
Juliol
· La
drecera, Miquel Martín i Serra (Periscopi) → Una meravella.
Sensacional, un d’aquests llibres que sembla que no passi res, però que en realitat
passa tot. Extraordinari.
· La
dona efervescent, Mar Bosch Olivares (Univers) →
Divertidíssim. Univers Mar Bosch Olivares.
· Boulder,
Eva Baltasar (club editor) → No m’ha acabat de fer el pes.
· El
gos dels Baskerville, Arthur Conan Doyle (edicions62) → Una
història de misteri i intriga, pausada, tranquil·la com marquen els canons de
principis del s. XX, però molt interessant de llegir, sobretot per les opinions
del club de lectura que t’enriqueixen d’una manera extraordinària.
· Bèstia,
Irene Solà (Galerada) → Poesia, n’hi ha de magnífica i d’altres que no ho he
acabat de veure clar, però volia començar a llegir aquesta autora pel principi.
· Seda,
Alessandro Baricco (La Magrana)→ Magnífica. Una història d’amor sensacional.
· Els
dics,
Irene Solà (l’altra editorial) → Una història on m’ha agradat tant el que es
diu com el com es diu. El goig de llegir.
· La
Benvinguda, Marc Guevara Vilardell (Biblioteca Beckett) → Text
teatral. Solucionar les injustícies de la humanitat no és una tasca fàcil, si
per buscar una solució incompleixes la llei, el tema es complica. La benvinguda
ens mostra que estem carregats de perjudicis i com el desconegut ens fa por.
M’agradaria poder veure la posada en escena.
· Dins
el cor de Chopin, Mònica Batet (Empúries) → Recull de relats.
N’hi ha algun de magnífic, la majoria són bons i algun que no he acabat
d’entendre o trobar-li el que.
· Textos
per no dir res, diversos (Biblioteca Beckett) → Un
homenatge a Samuel Beckett que m’ha ajudat a entendre l’obra de teatre de “Tot
esperant Godot”.
· La
veïna, Isabel-Clara Simó (edicions62) → No recordava haver
llegit aquesta novel·la i ha estat una gran lectura. Em vaig enamorar
d’Isabel-Clara Simó llegint La Salvatge amb disset anys, i excepte
alguna novel·la que no m’ha convençut la majoria són molt bones.
Agost
· La
mort i la primavera, Mercè Rodoreda (Club editor) → Sensacional.
Una meravella literària. S’ha de llegir amb molta calma i poder-lo assaborir a
poc a poc.
· La
Clivella, Doris Lessing (edicions62) → Una distopia interessant
encara que m’ha decebut una mica, esperava més. Però amb ganes de llegir més
llibres d’aquesta escriptora Nobel de literatura.
· Oficis
de Pandèmia i altres poemes, Jordi Solé i Camardons (Voliana) → Un
poemari divertidíssim on el “senyor Voliana juga amb les paraules d’una manera
sensacional.
· Si
quan et donen per mort un dia tornes, Lluís Llort (LaMagrana) →
He fet les paus amb aquest escriptor.
· El
vaixell de les vagines voraginoses, Pep Bras (Tusquets) → Més
pornogràfic que eròtic. Però segurament sóc jo que no tinc la línia ben
definida.
· Mossèn
Baldriga quasi toca el cel, Ramon Sala F. Aranburu (-) → Delirant,
però divertit. Una lectura entretinguda.
· “La
morta” de Pompeu Crehuet, Marc Crehuet (Biblioteca Beckett) →
Com la representació. Una gran història molt ben explicada.
· Un
aire anglès, Miquel Berga (Periscopi) → És un recull
dels millors articles de l’autor on fa comparacions de l’actualitat amb la
literatura anglesa i és sensacional.
· Ojos
de agua, Domingo Villar (ediciones Siruela) → Entretingut, una
novel·la policíaca amb uns decorats magnífics.
· Guanya
la Dama, Josep Fàbrega i Selva (Viena) → Una meravella, m’ha
semblat genial.
Setembre
· L’agulla
daurada, Montserrat Roig (edicions62) → Un llibre carregat de
petites perles. La llegenda dels balenons és un d’aquests petits regals.
· Inventari
parcial d'excuses per viure, Martí Rosselló (Quaderns Crema) →
Recull dels millors poemes de diferents llibres publicats. El millor Collita
clandestina.
· La
rebel·lió a la granja, George Orwell (edicions62) → Relectura.
Sempre ve de gust rellegir Orwell, sobretot després de llegir Un aire anglès,
Miquel Berga (Periscopi) i d’assistir a un taller sobre l’ús de la manipulació
en la comunicació.
· Esperant
Godot, Samuel Beckett (Proa) → Començo a entrar al món
d’aquest dramaturg, estic contenta.
· Els
ulls del germà etern, Stefan Zweig (Quaderns Crema) → Aquest
escriptor no em decep mai. Una meravella literària. Magnífic.
· La
perla ardent, Jaume Ferrer Sancho (Voliana) → MAGNÍFIC.
Un recull de contes meravellós que m’han portat a llegir Carles Riba.
· Cor
salvatge, Carles Riba (edicions62) → Interessants, continuarem
llegint aquest poeta.
· Històries
naturals, Joan Perucho (edicions62) → Sensacional, ple de
detalls.
· Canto
jo i la muntanya balla, Irene Solà (Anagrama) → Una explosió
de sentits. Una meravella. El plaer de llegir.
· No
diguis res, Patrick Radden Keefe (Periscopi) → Molt dur, una
no-ficció relatada com ficció que facilita la lectura, així i tot s’ha de
llegir a poc a poc per poder anar paint. Un llibre que s’ha de llegir.
Octubre
· El
club de la bona estrella, Amy Tan (edicions62) → Una relectura
molt gratificant. M’ha agradat molt més que la primera vegada que el vaig
llegir.
· Per
la carretera, Sylvain Prudhomme (Les Hores) → Una lectura
interessant i dura. Impactant, m’ha agradat molt.
· El
pes de la neu, Christian Guay-Poliquin (Periscopi) →
M’agraden les distopies, les catàstrofes naturals i aquest llibre té una mica
de tot. Una parada elèctrica i un aïllament per culpa de la neu. L’ambientació
és el millor de la novel·la.
· Equus,
Peter Shaffer (arola editors) → La posada en escena a l’escenari Brossa va ser
magnífica, no vaig poder evitar caure en la temptació i comprar el llibret. Un
text escandalós, però sensacional.
· El
càstig, Guillem Sala (l’altra editorial) → Quan vaig acabar el
llibre vaig pensar que no m’havia agradat gens. No només per escriure en català
i castellà sense cap diferencia, ni cursiva ni res, com si tot fos correcte. Per
desgràcia normalment xerrem així, sobretot si parlem amb una persona que ens
contesta en castellà. L’argument és interessant, però no em convenç.
· L’endemà
de la teràpia, Ramon Mas (edicions de 1984) → L’estructura
és curiosa i enganxa, el text és demolidor i surrealista, no podia ser d’una
altra manera (Ramon Mas un dels fundadors de l’editorial Males Herbes). Està
bé, és entretingut.
· El
mètode Grönholm, Jordi Galceran (labutxaca) → Aquest
novembre havien de reposar l’obra de teatre al Poliorama, i per refrescar la
memòria he llegit el text original. Un gran text.
· La
néta del senyor Linh, Philippe Claudel (La Magrana) → MAGNÍFIC. Una novel·la curta. Les paraules
justes. No sobra res ni falta res.
Novembre
· Retorn
al sol, J.M. Francès (Voliana) → Un clàssic de la
ciència-ficció interessant, d’aquells que no et deixen indiferent. No m’han
agradat les il·lustracions, però és un detall inapreciable.
· Disset
pianos, Ramon Solsona (Proa) → Està bé, però les històries que
explica aquest escriptor mai m’atrauen com per perdre el son.
· El
blues de Beale Street, James Baldwin (edicions de 1984) →
Increïble. Una gran història. Segons van comentar al club de lectura amb final
obert, pensant molt potser si, per mi el final està molt ben trobat.
· Les
cartes, vuits i nous, Víctor Català (Arola) → Una meravella
teatral, plena de segones intencions. M’agradaria veure la posada en escena,
tot i que vaig poder escoltar una versió de ràdio teatre i he matat el cuquet.
Adjunto enllaç https://www.ivoox.com/radioteatre-les-cartes-30-09-2017-audios-mp3_rf_25317460_1.html
· La
dama de les camèlies, Alexandre Dumas (Adesiara) → Sensacional,
entre La Traviata de Verdi i la novel·la d’en Dumas (fill) no puc decidir-me.
· Pluto,
Aristòfanes (-) → El dramaturg grec
satíric que he llegit. És sensacional veure l’abús de poder desmesurat a la
idealitzada Grècia. Interessant veure la versió teatralitzada que podem trobar
de manera gratuïta a la web del “Teatroteca” http://teatroteca.teatro.es/opac/?locale=es#indice
· La
llei del menor, Ian McEwan (Anagrama) → Aquest escriptor
m’agrada molt, no és el millor llibre que he llegit d’ell, però tampoc el
pitjor. Està bé, és entretingut i et fa pensar força, que això sempre és
interessant en un llibre.
· El
sol i les seves flors, Rupi Kaur (Empúries) → Poesia? Teòricament
sí. Al meu punt de vista prosa poètica, un text amb una força que et sacseja de
mala manera, amb uns dibuixos sensacionals fets per la mateixa autora.
· Bon
dia, tristesa, Françoise Sagan (Petits plaers de Viena) →
La col·lecció ho diu tot. Ha estat un plaer llegir aquesta autora, una delícia.
Desembre
· Solitud,
Víctor Català (Biblioteca Selecta) → Una relectura sensacional. Amb quaranta
anys es veuen detalls que als vint no es veuen, o jo no vaig veure.
· Les
cuques, Julià Guillamon (Anagrama) → Una lectura deliciosa. El
desplegable interior emulant a les antigues làmines d’insectes és una meravella.
· Don
Quijote de la Mancha (I part), Miguel de Cervantes (RBA)
→ He compaginat la lectura convencional amb l’audiollibre.
M’agrada.
· Els
nois de la Nickel, Colson Whitehead (Periscopi) → Amb la
lectura simple ja em va semblar un molt bon llibre. Amb l’enriquiment del club
de lectura és sensacional.
· Terra
d’elles, Charlotte Perkins Gilman (Laertes) → Un llibre
interessant de llegir. La idea bàsica és molt bona. Similar a La clivella.
· El
nombre de la rosa, Umberto Eco (RBA) → Tan feixuc com la
primera vegada que el vaig llegir, però amb la gràcia que sabia quins fragments
podia saltar. Pel que he fet un xic de trampes.
