Febrer
Un mes que he llegit de tot, la
nova feina em desperta la curiositat cap a lectures que fa un any no hauria
llegit, infantil, coneixement, còmics... Recomano La ciutat de les dames
de Cristina de Pizan, El regne de les dones d’Anton Txékhov i La iaia
no hi toca d’en José Ignacio Valenzuela (d’acord és un I**, però està ple
de detallets per a adults).
· La
ciutat de les Dames, Cristina de Pizan (Cal Carré) → Un
imprescindible de la literatura. És curiosa la construcció i sorprenent tot el
que diu si pensem que es va escriure al segle XV. Per llegir a poc a poc,
gaudint i reflexionant.
· Elantris, Brandon
Sanderson (Duna) → Una aventura, un entreteniment. Un llibre absorbent que vols
arribar a casa per descobrir si el dolent és tan dolent o hi ha gat amagat. Hi
ha una escena que em va recordar a “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda.
· La
iaia no hi toca, José Ignacio Valenzuela (BiraBiro) → És un
llibre per a infants que comencen a llegir, però m’ha semblat tan bonic que no
puc deixar d’incloure’l a la llista del mes. Una història d’una gran tendresa,
amb ironia i sentit de l’humor. Una molt bona lectura, sobretot per a adults.
· El
regne de les dones, Anton Txékhov (Viena) → Un petit plaer, una
història bonica i dura, on el pensament d’un “vell” cap a la jove ja no tan
jove és una idea més que interessant “Penso que una dona jove i rica ha
de ser independent, intel·ligent, sofisticada, agosarada i una mica llibertina.”
· Orestea, Èsquil
(Bernat Metge Universal) → Tres tragèdies conegudes, on continuo pensant que
Electra s’equivocava. Però m’agrada llegir el punt de vista de l’autor,
diferent de la dels altres dos tràgics, però que tenen en comú considerar Clitemnestra
com la gran assassina, quan recordem que el seu marit va fer executar la filla
Ifigènia, per tenir la benedicció dels déus i aconseguir vents favorables per
anar cap a Troia a recuperar la dona de Menelau, Elena, germana de Clitemnestra.
Per tant, recapitulem. Clitemnestra assassina a Agamèmnon deu anys després que
aquest matés a la filla Ifigènia per petició de Menelau, germà d’Agamèmnon. Deu
anys després perquè és el que dura la guerra de Troia. D’acord ella s’ha buscat
un amant, ell no? I Electra implora al seu germà que mati la mare per l’honor
del seu pare. Clitemnestra i Agamèmnon tenien tres fills Ifigènia, Electra i
Orestes (l’assassí de Clitemnestra).
· El
castell de l’aire, Diana Wynne Jones (Indòmita) → Una història
que d’inici no em va enganxar fins que apareixen els personatges d’El
castell ambulant, que aleshores em va fer gràcia com estava estructurada.
· Una
festa a Roma, Marc Artigau i Queralt (Comanegra) → Una
lectura entranyable, tendra on he acabat plorant, encara que vaig plorar més en
la posada en escena, que és lleugerament diferent del text.
· Sobre
el dol, Chimamanda Ngozi Adichie (Fanbooks) → M’esperava més,
però imagino que ha estat una escriptura catàrtica i que a la vegada també és
reconfortant veure aquesta negativitat a admetre i assumir que s’ha mort una
persona que estimàvem i que estimem i que no podrem tornar a parlar, abraçar...
mai més.
· Sota
els còdols, la platja, Pascal Rabaté (Finestres) → El dibuix com
d’un sol traç amb colors no estridents em va cridar l’atenció, després la
història m’ha fluixejat, però està bé, és un conte de fades.
